L'interès del poble per conèixer la seva història és tan natural que conté les dues condicions de la necessitat: és l'exigència d'un dret i el compliment d'una obligació. Tots els mitjans d'expressió i de comunicació seran sempre pocs per oferir i assolir aquest coneixement.
Ens valem del còmic perquè creim que la imatge, predominant sobre el text, pot atraure lectors, o simplement veedors, dins un sector més ample que el dels atrets per la lletra rònega. La imatge desvetlla la memòria visual, més sensible, normalment, que la que reté el concepte i fixa la notícia dels moments històrics de la nostra vida col·lectiva amb empremta més viva i de més durada.
Aquesta mateixa intenció ha aconsellat la utilització de l'acudit, de l'humor, de la broma: donar als fets del passat un paral·lel d'actualització humorística, a fi de confirmar, fins allà on és possible, la vella dita, segons la qual la història es repeteix i és per això que els antics romans l'anomenaven magistra vitae, mestra de la vida.